MAR ENDINS ASSOCIACIÓ

10 ANYS DE MAR ENDINS

El proppassat nou de setembre va fer 10 anys que obrirem per primera vegada les portes de Mar Endins.

La pandèmia de la Covid-19 no ens ha permès festejar-ho com volíem. Deu anys són molts anys si es fa referència a una organització sense ànim de lucre i amb l'únic objectiu d'ajudar a qui ho necessiti. Aquesta perseverança a ser des de l'inici un centre obert d'acolliment i suport als més febles i marginats ha permès que aquella llavor sembrada fa 10 anys sigui, avui, un arbre esponerós amb nombroses branques i fruits abundosos.

La situació sanitària del país ha comportat deixar activitats programades i habituals com les classes de català i castellà i ens ha obert a noves actuacions que responen a noves necessitats. Així, des del començament de la pandèmia:
 

• Hem repartit una gran quantitat d'aliments a 17 famílies, productes envasats i frescos procedents de Mercabarna i de la Fundació Privada Bayt al-Thaqafa.

• Hem ajudat a pagar el lloguer del pis o habitació a diverses famílies.

• Hem pagat subministraments de llum, aigua, gas i gas butà.

• S'han fet els tràmits per l'obtenció de permisos de treball i residència de 3 persones.

• S'han aconseguit 2 ofertes anuals de treball imprescindibles per aconseguir papers.

• S'han fet obres diverses de manteniment i instal·lacions elèctriques a diferents habitatges.

• Hem pagat medicaments.

• Hem pagat taxes per l'obtenció de certificat de penals i de diversos tràmits oficials.

• S'ha buscat i finançat una habitació durant mig any per una persona que no tenia sostre.

• S'han donat ajudes per llibres i material escolar a diverses famílies sense recursos.

• Hem rebut un donatiu de 1.000 € de la Fundació Bayt al-Thaqafa que hem repartit a 10 famílies en vals de 20 € per la compra d'aliments i productes de neteja a un establiment del poble.

• S'han fet 4 videoconferències de coordinació d'activitats.

Tot això ha comportat un gran esforç dels voluntaris, donades les circumstàncies de mobilitat i dificultats de reunió i coordinació. Esforç que hem vist compensat amb escreix per la satisfacció íntima que dóna saber que has pal·liat una mica el patiment que tan injustament pateixen persones amb qui convivim.

Sempre rebem més que el que donem.

També ens hem adonat que són vàlides les aptituds de tothom i pot aportar els seus coneixements, que són diversos, com ho són també les necessitats i així poder-les cobrir o atenuar.

Volem fer nostres les paraules del bisbe Pere Casaldàliga, fa poc traspassat: